Tu no saps prou...
Tu no saps prou
que gris s'ha quedat
tot el món per a mi,
el que m'ha costat
seguir aquell camí
que feia amb tu, ahir.
Junts pel llarg passeig
--ni una flor,
i el cel, d'hivern-
mirant ben lluny
sense dir-nos res.
Tot era tan clar
tan llis i net, tan bonic.
Eren moment
de tan bell encant,
que no ho sé explicar,
i no hi fa res
que el món es girés
en sentir els nostres cants.
Tot era serè:
els nostres ulls
i el nostre alè.
Així, només,
com nens mig perduts.
I no ens calia
explicar res a ningú.
Tu no saps prou
que gris s'ha quedat
tot el món per a mi.
Autor(es): Maria del Pilar Tomás
