Ulises

Elies

Robí la deesa del temple
disfressat de mendicant,
obrí les portes Escees
en el cavall amagat.

I ara inicie el viatge a Itaca,
assedegat del meu destí,
la foscor és la meua guia,
el sol ponent el meu destí.

Penèlope està esperant
teixint amb fil prim
el sudari de mon pare
i la túnica del meu fill.

Res no tem, sóc Ulisses,
el retorn és el meu camí,
navegar cap a l'ocàs
en un mar color de vi.

I si els déus volgueren,
habitant dels seus designis,
anomenar-me ningú,
i fer-me viure en l'oblit,
el viatge que ara comence
a llur ventura el brinde.