Turquesa
Vas entrar en la meva vida
sense fer un gran enrenou,
i ara ja no tinc sortida
i no sé com arribar a port.
A sa vida m'ha tocat ser lleuger
com un tros de paper.
Vaig i venc i em deix recaure
com es núvols i sa pluja es gener.
Però em queda aquell turquesa de la mar
que em brindava la màgia dels teus ulls,
era tret d'una donzella medieval,
rere ell sempre hi ets tu.
Deixo enrere les barreres
que tu i jo un dia vàrem tancar.
On abans vivien tots els somnis
i ara sols s´hi troba el silenci.
Sempre em queda aquell turquesa de la mar,
que em brindava la màgia dels teus ulls,
era tret d´una donzella medieval,
rere ell sempre hi ets...
Amb la mar dolça que fa de pont,
entre tots dos.
És la mar que em duu es teu color
sa teva olor
sa teva olor.
M´he complicat, he volgut caminar
sota el cel que m´encén, tot allò que no es veu,
i et sento més enfora que mai.
Amb la mar dolça que fa de pont,
entre tots dos.
És la mar que em duu es teu color
sa teva olor.
Ara et veig millor i més gran que mai,
et tenc immensa.
Ara entenc i aprenc aquest present,
sa teva absència...
