Tururut

Gerard Sesé

Aquest hivern és llarg
més que cap altre
ha passat de dolç a amarg
jo sóc permeable
no he pogut hivernar
de cap inclemència
les he hagut de suportar
amb poca paciència
No sóc un home fort
ni tan sols sé si sóc un home
Un jove que es fa el mort
quan té por del que l'envolta
i quan acabarà?
aquest fred que em trenca els ossos
i no em deixa respirar
em fa els pensaments esbossos
no recordo haver-me sentit tan perdut
sense paraules, quedar-me mut
ja no sóc aquell tossut
que sap on és el sud
ho veig fotut
tururut...
I m'he fet gran de cop
Mala bona vida...
que nen ja no en sóc
i és l'adult qui es suïcida
gloriosa ignorància perduda
amb el fred, que ens fa més madurs
somriures no hi tenen cabuda
que ja som grans, i som més durs!
Les nostres vides són
els rius que van a la mar que és el morir
és així... turut
i quan acabarà?
aquest fred que em trenca els ossos
i no em deixa respirar
em fa els pensaments esbossos