Tu també
En el record,
-El silenci,
fecundant la por
va malversant-nos l'edat i els ideals.
Al llagrimall,
-Emboscada,
és l'experiència febril,
callada,
ofegada, just a l'accés de la gola.
Vaig seguint-te a tu au nocturna
ets confident de la lluna.
Concubina,
el meu afany abismal,
del desig.
I no sé si a tu també...
Et besen als llavis paraules
com a mi
per a dir-te,
sense pegar-me, que t'estime.
Sense negar-te.
Som afiliats de la nit.
- Això és positiu.
Independents.
-Necessari, com el meu país.
Rialleres ombres,
-inexistents-
són la imatge que em tortura.
L'ebrietat,
dilueix l'ansietat
quan em sent molt trist.
I no sé si a tu també.
Mirant el cel,
la nit s'obri.
Sembla un abisme,
estelada,
paspellejant,
immensitat.
Tombat on la brossa
la seua força crida i enxampa.
Sensació de vertigen m'atrau
com si anara a caure
enmig d'un gran estel.
I alçant les mans, la teua ensenya
palpadejada en el buit
està ofegant-me
com el poeta en besar la lluna dintre el riu.
I no sé si tot és just,
això
sols em passa a mi
o pot ser a tu també.
En el record...
-El silenci.
Al llagrimall...
- l'experiència febril.
Concubina...
- al meu afany abismal.
Et vessa als llavis...
-sense negar-te.
Som afiliats...
- rialleres ombres.
independents...
- és la imatge que em tortura.
I alçant les mans...
-la teua ensenya.
L'ebrietat dilueix...
-la imatge que em tortura.
I alçant les mans...
-alçant les mans.
Potser a tu també...
-a tu també.
Alçant les mans...
-alçant les mans.
Potser a tu també...
-a tu també.
Autor(es): Eduard Joanes