Tu tries

Samuel Arderiu

Un nou jorn ha començat i començo a caminar
Pels carrers d’aquesta vila.
Entro a dintre d’algun bar, prenc un té per despertar
A veure si m’espavila.

Des d’aquí ara es veu el mar i la llum que naixerà
L’astre rei s’aixeca i mira.
I em desperta un nou desig que et fa seguir endavant
Amb il·lusió i alegria.

I aquí el temps ja s’ha acabat tot s’atura i res no és res
I s’acaba la partida.
Un record queda atrapat, els camins es tornen llargs,
Necessito noves guies.

I sovint quan tanco els ulls, entro dintre d’un repòs,
Que em dilueixen les ferides.
Com les flors a cada instant obren pas al meu davant.
Roses, lliris, margarides.

Tu tries, la vida i esculls els teus dies.
Tu tries , la vida, plorar o bé riure...
Riure.

És molt gran el que hem sentit, l’amor en tres dimensions,
Ja et vaig dir que em llençaria.
Si he perdut o si guanyat, tu ja saps a quin lloc vas,
Necessites companyia.

I a la platja hi quedes tu, amb la barca i el record,
D’unes quantes fantasies.
I des d’ara n’endavant, continuaré somiant,
Per la resta dels meus dies, perquè:

Tu tries, la vida i esculls els teus dies.
Tu tries, la vida, plorar o bé riure...
Riure.

Vull veure com la vida es mou i s’enfila
Per les cases i viles.
Vull veure com els homes, cuiden les seves plantes,
Dins ses hortes humides.

Tu tries, la vida i esculls els teus dies.
Tu tries, la vida, plorar o bé riure...
Riure.