Una canço un cant
Camines amb un pes als peus,
no te n’adones i et va seguint.
És que no veus que et tenen lligat?
Una cadena que et va callant.
Obre els ulls i ho veuràs,
vas fent voltes però no et mous.
Per molt que cridis no et lliuraràs,
així que aixeca’t i alça el braç.
Podran prohibir la nostra cultura
i podran dir que estem equivocats,
això sí, no ens podran llevar
una llengua, una cançó, un cant.
Lletres callades, cançons que ens van prohibir,
il·lusions apagades i agressions sense fi.
Mirant el cel s'encén l’esperança
que de les cendres tornarà a brillar.
