Ulls
Un
només un moment
on els teus ulls a la tele m’ho van dir tot i més.
Tu
tu i el teu nen
esgotats, entrellaçats arribant d’aquell infern.
Qui
qui va ser el malparit
que en robar-te la mirada va posar llums a la nit.
Com
no sé com vas poder sobreviure
a una travessia mortífera i pudent.
Enmig d’aquella massa
humana tens ganes de plorar
però ja no et queden
més llàgrimes
totes van quedar al mar.
Una criatura entre els teus braços
una vida pendent d’un fil
però et vas fer una promesa
jo ho faré pel meu fill.
Ulls
blancs rodons
no parpellegen ens miren
implorant al nostre món.
Sort
a tu i al teu nen
en aquesta nova vida
T ́ho dic serenament.
Perquè això no és ni molt menys
aquell paradís somiat
i la primera recompensa
ja és un títol d’il·legals.
Comprant aquests passatges
creies comprar la llibertat
però quina vida tenies dona?
no la vull ni imaginar.
Autor(es): Still Morris
