
Ulls ametllats
Noia dels ulls ametllats, aquell primer cop que ens vam creuar
em vas fer tornar a creure, em vas fer tornar a somiar.
Noia dels ulls ametllats només vas voler jugar a fer-te la gran
i vas marxar de bracet amb la primavera.
Mai em vas voler donar ni mitja oportunitat de poder-te explicar
tot allò que sentia quan eres al meu costat.
Vas aparèixer una nit i vaig tornar a respirar però va ser tan fugaç
que ara torno a ofegar-me en el fons d’aquest forat.
Per què fas veure que no em veus quan vas amb aquells amics teus?
Torna a venir, torna a per mi.
Torna a venir, torna a per mi.
Saps que encara t’espero
Noia dels ulls ametllats, aquell primer cop que ens vam creuar
em vas fer tornar a creure, em vas fer tornar a somiar.
Noia dels ulls ametllats només vas voler jugar a fer-te la gran
i vas marxar de bracet amb la primavera.
Autor(es): Albert Mariné