Ulls de marbre
Entre les ombres m'odia, em desitja el pitjor dels malsons. Tanca totes les portes del futur, viu en el passat, i tracta de guanyar el que ja està perdut. I buscarà, no trobarà, la meitat que li faltarà, quan marxi de la gran ciutat. I buscarà, no trobarà, la meitat que li faltarà, quan marxi de la gran ciutat.
I per fi sortirà d'aquells ulls de marbre que no podia desxifrar, passen de llarg dissimulant, i que no gosen acceptar la realitat.
Clava la creu, creu que ho pot controlar tot. La seva veu travessa les parets del meu cor. Les seves paraules dibuixen un vestit de dol, i les seves carícies ja no son un consol. I buscarà, no trobarà, la meitat que li faltarà, quan marxi de la gran ciutat. I buscarà, no trobarà, la meitat que li faltarà, quan marxi de la gran ciutat.
I per fi sortirà d'aquells ulls de marbre que no podia desxifrar, passen de llarg dissimulant, i que no gosen acceptar la realitat.
Autor(es): Albert Solà
