Última resplendor
Ja no intento creure en mi mateix,
ja no veig tan clar tot el que és fosc,
ja no se't mullen les calcetes.
Ja no vols saber què vols de mi;
a poc a poc se't menja la il·lusió.
Ja sé que no saps què dic.
Que sí, que sí! Que no, que no!
el sol no em visita.
Que sí, que sí! Que no, que no!
s'ha assecat el cor amb la llum que em dones tu.
Ja no l'enamoro sense amor,
ja no desconsola el meu perdó;
només queden les ferides.
M'he venut per un grapat de cel,
-com pots arribar a ser tan cabró?
ja m'escalfa més el gel.
Que sí, que sí! Que no, que no!
el sol no em visita.
Que sí, que sí! Que no, que no!
s'ha assecat el cor amb la llum que em dones tu.
No m'importa el que diran
si em quedo mut de tant bordar.
Deixa a la lluna somiar
que ha perdut el compte de tants comiats.
Que sí, que sí! Que no, que no!
el sol no em visita.
Que sí, que sí! Que no, que no!
En tinc prou amb ben poc.
Que sí, que sí! Que no, que no!
és un ball suïcida.
Que sí, que sí! Que no, que no!
s'ha assecat el cor amb la llum que em dones tu.
Només tu.
