Una cita a Samarkanda
Hi havia un gran senyor (bis)
bona vida, bons amics,
res li podia anar millor.
Això volguerem tots! (bis)
Passejava pel carrer, (bis)
no podia imaginar
amb qui s'anava a topar.
Ara mateix voràs!... (bis)
Dona que porta una falç, (bis)
toca el muscle del pintat,
els dos es miren astorats.
Jo no vullguera estar! (bis)
Esglaiat, ell va pensar (bis)
-és la mort, em vol a mi,
però jo me´n vaig a escapar.
Alguns pemsem igual! (bis)
-Samarkanda està ben juny, (bis)
fins allà no arribarà,
i una altra vida començar.
I està poc enganyat! (bis)
Mentrestant la mort pensà (bis)
-quina sorpresa més gran,
si nostra cita és per demà!.
No se pot escapar! (bis)
-Samarkanda és la ciutat (bis)
on el gran senyor tindrà
que acompanyar-me i no tornar.
El cos com t'ha quedat?! (bis)
De penes i bons sopars (bis)
n'estàn plens els fossars,
Farem per viure, veritat?
Això estem intentant,
Això ens agrada tant!...
