Una estona més
Busques una idea, un racó que estigui a prop,
un indret que et porti algun record
un moment que mai s'acabi, com una petjada
que ha marxat i no s'atura enlloc.
I sempre que em mires m'imagino l'infinit
un camí que mai no té final
un planeta que s'allunya, una mà glaçada
i em preguntes per què crido així...
Tornes a una guerra quan ningú no et vol seguir
un soldat que deixa d'obeir
i se'm trenca aquella imatge d'una revolada
i se'm trenca el món per la meitat.
I sento que em crides mentre tot està callat
entre amics que ja no veuràs més
i has tornat a Potocari una altra vegada
i em preguntes quants n'hem d'enterrar.
I entre crits i boires no puc oblidar el teu nom
mai res no és com hem imaginat
no es pot buscar l'impossible, els camins s'acaben
però has volgut seguir una estona més.
Autor(es): Jordi Rodri
