Una font en un punt molt cèntric d'una gran ciutat

Gerard Sesé

Veig en tu
aquell noi
que jo era quan tenia 17 anys

Un marrec
sense res clar
que encara no sabia estimar

Em dol tant pensar
que vaig
entregar el meu cor en va

Ja m'he tret
el fosc vel
dels ulls

Tanta claror
em fa molt de mal
no sé si...
vull seguir mirant
el meu cor
il·lusionat
trucava a la porta d'una casa ja ocupada per algú

I ara que veig
el món tal com és
no sé si...
vull seguir mirant
el meu cor
ara és fred
i sembla que no vol despertar
té por de fer-se mal

No sé com
els camins
que fa anys tu i jo estàvem construint
es van trobar
en una font
en un punt molt cèntric d'una gran ciutat
des de llavors sé que tornaria a viure l'error
de jugar
al teu joc
que he perdut...