Una greu situació

Salvador Boix

Dues sirenes, molt fort, travessen la gran ciutat.
Dins d'elles un jove absort i quatre gorres de plat
amb fusells curts a la mà, preparats per si d'un colp
el jove fa algun "estrany" i mesurar-li aquell xarop.

El jutge escriu molts apunts, mentre l'observen ulls llastimers,
per fi, clou, i amb els seus adjunts cap al jove es dirigeix:

Passaran anys i aprendràs a viure en pau,sense més.
No veuràs la llum del sol ni sabràs del teu carrer.
Sentiràs que han acabat els teus dies, com l'ocell
per volar en llibertat pagaràs per fer el camell."

"Tu ja saps el que ha passat, i no em vingues amb contes. Sents?
Busca un altre descofat i que torne als moviments.
Passaran anys i aprendrà a viure en pau, sense més.
No veurà la llum del sol ni sabrà del seu carrer.
Sentiràs que han acabat els seus dies com l'ocell.
Per volar en llibertat pagarà per fer el camell".

Sempre ha passat el mateix, i és hora que canvie tot.
La paga qui no ho mereix i el gran sempre se'n fot.
I tu que seus al voltant, escoltant-me la cançó.
Per què no et mous denunciant aquesta greu situació?