Una història n’és dictada
Una historia n'és dictada,
bé la sentireu cantar:
un timbaler la cantava
venint de terres enllà.
Temps fa, temps era una vila,
amb muralles al voltant
palaus de rica noblesa
casals de ciutadà honrat,
parets de pedra picada
a la plaça del mercat,
més enllà cases de fusta
del pagès i l'artesà,
i les cabanes de palla
dels pobres sense heretat.
AI bell mig de la gran vila
despunta la catedral.
Sobre el fenc dormen els pobres,
els marxants sobre cotó,
els nobles en llit de plata
i en Ilit d'or l'emperador.
Els pobres tenien somnis,
els rics un cor neguitós
però el cel blau i l'estelada
els feia de sostre a tots.
La virtut, la paciència.
l'enveja, el pecat pitjor,
tal és la Ilei de la vila:
Així ho féu nostre Senyor.
Autor(es): Joan Soler Amigó,Els Sapastres
