Un altre callat
L'home que entra al bar
i diu una cosa i no se l'entén
i saluda el cambrer, que respon amb el cap,
i es fica al lavabo corrent
i en torna content i es mira la gent
a veure què fa, a veure què hi ha
posant-se el cinturó bé murmura vés a saber què.
L'home que demana allò de sempre
i s'ho fot d'un glop
fa un gest de mal de ventre
hi ha un tamboret a lloc
i es queda mirant l'horitzó
pensa a deixar passar el temps
no reconeix ningú
voldria escapar-se corrents
pot comptar ampolles exposades
hi ha un mirall rere la barra
hi veu un desconegut
allà davant seu assegut
i no sap què fa
espera pacient amb un mirar absent
no sap què més vol, sentir-se menys sol.
L'home que entra al bar
parlant per telèfon
renyant algú amb aire segur
i demana un cafè amb un senyal al cambrer
fa un gest amb els dits d'un dels gots dels petits
i penja per fi i saluda a tothom
agafa un diari, remuga, es toca un ou,
i sempre vol fer broma
però no en sap fer
li tocarà tornar a casa
amb els seus pensaments
el temps, el futbol, la feina,
diu que en té però no en vol
o parlarà envejós
de qualsevol famós
què ha fet per ser ric i pudent
després rajará dels polítics
no en troba dos de diferents.
Si déu la toca amb l'esquerra
o va bé de cap
a cada bar hi ha qui ho nega
i algú callat que ho sap.
L'home que entra al bar
volent trobar-hi aquella noia
que hi va clissar ja fa uns dies
en un somni tarda enllà
s'asseu a taula mirant el mòbil i demana til·la,
busca el boli,
fa una calada, treu la llibreta,
pensa en l'amor com una taca d'oli
ja l'ha fet vessar.
L'home que és al bar
fuig de casa quan és hora d'abaixar la persiana
hi porta molta estona però s'hi quedaria més
diu adéu fins demà
i salut i calés
ai mestressa la solitud m'acompanya
anem a patrullar els carrers.
