Una mandra per llevar
Tinc dues vides que es suïciden
precipicis que t'obliden
i una mandra per llevar
com un peix carregat d'espines
em perdo entre corrents marines
i m'oblido de nedar
tot m'enllaça a la rutina
ja sols queda l'afonia
d'aquells dies plens de vida
que no em deixen continuar
a la nevera és primavera
aquest hivern em desespera
potser em trobes congelat
tancat al buit i a la deriva
si vols et mostro una sortida
tinc els nervis destrossats
tinc talls de llum i d'energia
aquest silenci no m'abriga
em sento com la serpentina
tirada al terra del teu ball
tot m'enllaça a la rutina
ja sols queda l'afonia
d'aquells dies plens de vida
que no em deixen continuar
tinc talls de llum i d'energia
aquest silenci no m'abriga
em sento com la serpentina
tirada al terra del teu ball
Autor(es): Jordi Gasión
