Un carreter català
I un carreter català,
molt alegre i divertit, divertit,
i una matinada fresca
a la carretera de Vic.
Si en troba una minyoneta
que no en sap allarga'el pas, llarga'el pas
la'n 'gafa i la'n puja al carro
pensant: tu l'estrenaràs.
Quan dalt del carro van ésser,
cossa va i cossa ve, cossa ve,
i quant més cosses tirava
més pitjava el carreter.
I al cap de set o vuit dies,
carreter a l'hospital, hospital,
per veure si en trobaria
i un remei per aquell mal.
De remei no en va trobar-ne.
-"I això se us ha de tallar, de tallar,"
-"Que per l'amor de Déu sigui,
i això deixeu-m'ho estar."
I aquestes ne són les ditxes
que en tenen els carreters, carreters,
que tots porten dos rellotjes
i mai saben l'hora que és.
