Una tarda més
Un altre diumenge més tornem a passejar de bracet.
Estic cansada, no puc més i em bullen els peus.
Tens les mans suades. Per favor no em tornis a grapejar,
els teus dits se m'adhereixen a la pell com llimacs.
Sembla mentida que siguis així, m'has tornat a trepitjar
i rascant-te el cap em mires tontament.
No sé mai on tens el cap, no sé mai en què estàs pensant.
A veure si per una vegada tens una idea original.
Una tarda més,
una tarda menys,
ja no ve d'aquí.
Passejant pel parc vam començar, qui ho havia de pensar.
Passejant pel parc hem d'acabar, això ja comença a cansar.
Passejant pel parc vam començar, potser que ho deixem estar.
qui ho havia de pensar.
Passejant pel parc hem d'acabar,
això ja comença a cansar.
Passejant pel parc vam començar,
potser que ho deixem estar.
Això no té sentit,
això no és el video-clip,
no és el way of life
que em vas vendre
quan vam començar.
Tu no ets un dandy,
no ets un play-boy,
no ets l'home total d'un anunci
de colònia de fragància excepcional.
Una tarda més,
una tarda menys,
ja no ve d'aquí.
Passejant pel parc vam començar, qui ho havia de pensar.
Passejant pel parc hem d'acabar, això ja comença a cansar.
Passejant pel parc vam començar, potser que ho deixem estar.
