Un buit estrany

La banda del Yuyu

Corre descalça trepitjant suau,
l'herba humida d'un matí boirós.
Ni por ni gana, ni fred ni son,
un mapa en blanc, mil direccions...

i un buit estrany,
suspès al seu pit.

Porta una escombra i un tornavís,
armes blanques per matar el temps;
una agulla i fil de cosí,
per apedaçar un món malaltís...

i un buit estrany,
al pit, per seguir vivint.

Va de pressa, quan quasi ho té.
Delicada, quan ho ha perdut.
Insatisfeta, busca els seus ulls
a dins els teus, però només hi veu...

un buit estrany,
igual que el teu i el meu.

No té cap Deu, no sap resar,
no sap que vol, però ho vol avui.
Si mai la busques, ves-la a trobar,
a sota la lluna, busca sopluig.

Té un buit estrany,
suspès al seu pit,
un buit estrany,
al pit, per seguir vivint.