Un dels dos no s'equivoca
Amb una trista espelma
per fer-te gelosa de mi,
la cambra pels mosquits fou presa,
van fer del meu cos un festí...
I un grapat de pols d'aquella llarga nit
Vaig posar-lo dins dels teus esclops
I després, he de dir, que vaig cremar el vestit
que duies exhibint-te a tothom
I en veure el meu cor el metge
va intentar fugir de cop
Però abans escrigué una recepta
on mencionava el teu nom
I l'home es va tancar coneixent tots els detalls
de la nostra lluna de mel
La infermera m'ha dit que el doctor havia embogit
i que ja no li veurem més el pèl
I en saber d'un sant que t'estimava
vaig cercar la seva sort
Ell qui als amants explicava
com burlar-se de les Regles d'Or
I quan estava segur que el seu cor era pur
va i es deixa ofegar dins l'estany
Del cos no en queda res
però en aquest vespre fred
encara se'l sent pels voltants
Un esquimal va ensenyar-me
unes imatges de tu
Els seus llavis morats tremolaven
El pobre home estava perdut
Era tou i així fou
quan el teu vestit nou
El vent va estripar-lo del tot
No en vas fer ni cas, com si fossis glaç
Oh, deixa'm entrar en el teu món
Autor(es): Leonard Cohen
