Un desig i un sospir
Pots sentir-lo fred caient com un adéu,
enfonsant els peus a cada bassa solitària.
Abraçat a la seva ombra avellutada,
esborrant tots els camins de tornada.
I a l'ermita ella encèn mil espelmes,
d'una en una, un desig i un sospir…
Pots sentir-lo ara adormit a la riera,
refugiat en un somni massa fràgil.
Una meitat banyada d'aigua beneïda,
l'altra mitja embolicada amb flors de malva.
I a la fosca ella el vetlla amb mil espelmes,
per cada una, un desig i un sospir…
Separa els llavis, obrint els ulls,
provocant l'hora de la rosada.
Alguns sospiren ballant descalços
al cementiri,
d'altres se´l beuen amb copes fredes
de desig.
I a l'ermita, ella encèn mil espelmes,
d'una en una, un desig i un sospir…
I a la fosca ella el vetlla amb mil espelmes,
per cada una un desig i un sospir…
