Un home

Càlic

Un home fou tren
I mai dubtava del seu camì
Sempre siguint les travesses
I sovint feia : tu tu
Tal com un nen etern.

Un home fou barca
S'endormì un dia a la sorra
I el seu somni fou la vela
I el seu cor fou el motor
En el port en despertar-se.

Un home fou viatge
La seva esquena una casa
I els seus ulls dues finestres
El seu cor un foc de brasa
I la seva amistat
Una abraçada
Que ofegava el mon.