Un ésser viu

Pere Espinosa

No és una nit més
no pas per mi
sento tot el buit
tot el pes.

Foscor i soledat
manca de sensacions
qui hi ha al costat?
Qui tinc aprop?

I em pregunto on ets?
Qui ets?
Què fas?

Puc seguir esperant,
no hi ha res millor què fer.
però aquesta nit, no, no.

Sóc amic , sóc amant
sóc animal, sóc ésser viu
només jo, només nu
proper i llunyà
com aquell nadó, com aquell home dur,
com aquell home dur.

La lluna es desfà
i no em queda res
tan sols el desig
un pensament.

Em trobo tan sol
que em fa costat
no sé ni qui és
no sé si et vull.

Sóc amic , sóc amant
sóc animal, sóc ésser viu
només jo, només nu
proper i llunyà
com aquell nadó, com aquell home dur,
com aquell home dur.

Imagino pensaments,
segueixo pistes imaginàries
desitjos confosos
navego treu-te ulls

salvació, condemna
què més puc demanar?
per tenir-te aprop
per alimentar-me més

Buit com un got
sec com el desert
viu com un vampir
viu com un vampir
sol com un mussol.

Sóc amic , sóc amant
sóc animal, sóc ésser viu
un amic, un amant,
una ànima, un ésser viu.

Com un mort, sense amor.
Sense amor.