Unidos
El món s'enfonsa
I tot navega a la ronsa,
Almes seques i mans que mai es toquen,
Mentres xoquen els cossos,
els ulls com roques.
Alguns s´aparten mentres altres s'enroquen,
I masses plaques tanquen a la força les boques.
Presons que són butaques davant del televisor,
Ressaca de programes per oblidar els malsons
De tothom en època de "vacas flacas".
la ciutat metàl·lica ofereix una postal opaca,
fora no veuràs més que forats i llaca.
Sembla que l´únic preocupant es la butxaca
I que aquest desert sigui una elecció paradisíaca.
el temps i els perquès mai ens han sobrat
en aquest combat de Raó contra Diners.
El Gran Mercader reina darrera dels murs,
Negant el futur a milers d'ulls per un grapat de fuel.
Unidos por el flow, tots junts per ser mes forts,
Donant suport als germans, sumant esforços.
Quietes, amb l`ànima desfeta,
Aquí trobaràs tot tipus de caretes,
Escull la teva que ja cau la claqueta,
A la meca de la opulència l'aparença es l'única meta.
Aquí els taurons amaguen les seves aletes,
I fins el més corrupte es disfressa d'asceta,
Davant la càmera profetes i tothom somriu,
Fes com si sempre fos estiu,
No mostris mai les cicatrius,
El que dius no l'importa a ningú,
la teva imatge ha de parlar per tu.
Reclús al teu cap, confús i sense consol,
en temps convuls has d'amagar el teu dol.
Quan caiguis, que sigui sense fer soroll.
Al subsòl mai arribarà la llum del sol.
Però tot importa poc
si la massa pot celebrar a cor un altre gol.
El món pateix sordesa.
Al sentit li falten peces,
Ens envolta la tristesa
I dormim amb la incertesa
sota el coixí cada nit
Amb l'amor ferit, ell somriu fingit,
Contenint el crit,
Tothom fugint al seu paradís artificial,
Temps d'escapisme per xiular,
Girar el cap i dissimular.
En comptes de això ens hem d'ajuntar,
hem de lluitar per fer del respecte a la diferencia
una identitat.
No per tots hi haurà un tros de cel,
El color de pell es defensa a cop de fusell,
A les boques hi ha fel en comptes de mel,
Als ulls un vel que no ens deixa veure res.
Tu fes la teva que nosaltres seguirem darrera la trinxera,
Esperant una nova era,
sense patir per les nostres carteres,
la justícia més propera, sortirem de la ceguera.
Autor(es): Nour
