Un món a les meves mans
Sembla finalment que m'he embarcat
allunyant-me potser inútilment del meu passat
veig al meu davant un món tan gran
i em sento sol i estrany
com un nen ingenu o un adult ignorant
Pensava que hi ha coses que duren per sempre
camins llunyans prohibits per mai ser trepitjats
sagrades concessions a la fraternitat
a l'amor per la família de qui ara m'he allunyat
I així, després de viure sempre
preparant-me, traslladant-me, organitzant-me
sense deixar res lligat,
em llanço als braços de la incògnita
li juro lleialtat
i en l'aventura de ser un home
jugo a ser un home entre els grans
Com un llac davant d'un riu
com un riu davant del mar
una cinta negra als ulls
i un món a les meves mans.
Autor(es): Eric Fuentes
