Un jorn de maig
el meu cor trucarà a la teva porta un jorn de maig
quan ja les flors hagin lliurat el seu antic combat
i la ciutat que ara m'ofega
faci de la meva carcassa cosa seva
i el silenci de coses bullides al meu costat
empapades per hores d'humida inutilitat
hagin perdut gust a tristesa
el teu sol nom haurà guanyat la por ara admesa
el meu cor trucarà a la teva porta un jorn de maig
quan les despulles dels amics tinguts en temps passat
sentin de nou ganes de viure
nascudes de la mort del teu primer somriure
petites llàgrimes encara vingudes d'abril
m'hauran dit que malgrat tot una gota val per mil
i el mocador que porto a sobre
servirà un altre cop com va servir en altres hores
el meu cor trucarà a la teva porta un jorn de maig
tu obriràs, em miraràs i tot haurà acabat
no podrem dir ni una paraula
la gent no vol sentir la nostra veu quan parla
t'enyoraré una nit
m'aixecaré del llit
i seguiré cantant
pels carrers i la plaça
ningú m'està esperant
jo vaig de casa en casa
Autor(es): Enric Barbat
