Un llamp des d'alta mar
I apallissen a un mossèn per voler aturar la droga que es movia dins aquest poble de costa. I han posat a un nou mossèn, un que no sigui tan valent, un que fa misses en llatí i l'església cada dia és més buida. I aquesta nit ha pedregat, i era el fantasma del meu avi que s'ha posat a tocar amb ràbia les campanes. I un raig de llum ha entrat a dins de totes les cases. I és la més antiga plaga, la que fa a la gent tancada, la que deixa sense arròs als forasters. I encara hi ha homes disfressats com déus jutjant els demés.
I aquesta nit ha pedregat sobre la costa. I el meu avi a dalt de tot del campanar. I la riera s'ha endut el més brut del poble. I el meu pare ha vist un llamp des d'alta mar.
I llavors tots hem recordat l'avi, que renegava dels diaris i dels banquers i del dimoni d'empresaris, però no deixava que amarguessin el seu món. I a la seva taula sempre hi havia UN GEGANT PLAT DE MADUIXES PER TOTHOM. I així a veure qui té collons d'enfadar-se o amargar-se amb aquest món.
Autor(es): Albert Aromir
