Un orfe més a qualsevol país en guerra
Heu vingut de lluny
per portar el dolor, la por.
Heu tapat el cel amb ocells
carregats de mort.
I ara els homes tenen por,
i ara els pobles tenen fam i por
tenen por de la mort,
i jo tinc por de viure aixi
tenen por de la mort,
i jo tinc por de no morir.
Els xiquets jugant
i la pluja tornant-se foc.
Els coloms bevent
i la font fent-se un riu de sang.
Els meus pares treballant,
heu fet del cant
el seu gest de mort.
I ara aneu-vos-en lluny
deixeu-me sol que vull plorar.
I ara aneu-vos-en lluny,
i no em salveu que vull morir.
