
Un món millor
T'has abraçat com un infant
al meu cos que és de vidre.
I has agafat amb una mà
l'aire que ja teníem.
Vas somniar que en un passat
la pluja era més fina.
I en despertar t'has adonat
que era una gran mentida.
I em dius que no,
que avui no et puc somriure.
Em dius que no,
que aquestes coses passen
en un món molt millor.
Després m'has dit que vas topar
amb les nostres cares tristes.
Que per això et vas escapar,
per no deixar més pistes
de tot el temps que vam passar
desgastats per tants dies.
De viure sempre acompanyats
i ara caiem tan lliures
que em dius que no,
que avui no et puc somriure.
I em dius que no,
que aquestes coses passen
en un món molt millor.
Que aquestes coses només passen
en un lloc millor.
Que aquestes coses sempre passen
a les cançons.
No tinguis por, no tinguis por,
que a mi mai no m'obliden.
No tinguis por, no tinguis por,
que a mi mai no m'obliden.
No tinguis por, no tinguis por,
que a mi mai no m'obliden.
No tinguis por, no tinguis por,
que jo no sóc de vidre i tu tampoc.
Autor(es): Toni Terrades