Un nou element
Vaig néixer covard i abard,
ple de potsers.
Vaig crèixer creient-me incapaç
de creure en mi mateix.
Sempre buscava l'excusa enlloc del moment,
era un soldat amarrat, desganat, sense regiment.
Fins que els daus van portar-me a descobrir el teu joc,
ara ets tu l'única clau que gira el meu món.
Vaig imaginar-te, calcar-te, dibuixar-te
sense gaire sort.
Ara que et tinc, ets la meva dèria,
ets l'assaig i l'error.
Testaferro de l'oblit,
ho tens clar, tots ho hem sentit.
Transitem entre neguits,
però ja ara et diria que sento que ja hi som dins.
Per sempre més,
tu i jo serem amos dels nostres temps,
que junts podem entendre la màgia dels elements.
Per sempre més, tu i jo farem créixer aquest univers,
que ara tenim la sort i l'astúcia, qui sap si l'argúcia,
d'un nou element.
No hi ha manera d'aturar aquest compte enrere.
Sé que tu i jo no som amants de les dreceres.
Però ara és l'hora de seduir el que ens envolta
i transgredir-nos, que és l'autèntica revolta.
Vine, vine a canviar-nos els papers.
Vine, vine a fugir del que hem de ser.
Testaferro de l'oblit,
ho tens clar, tots ho hem sentit.
Transitem entre neguits,
però ja ara et diria que sento que ja hi som dins.
Per sempre més,
tu i jo serem amos dels nostres temps,
que junts podem entendre la màgia dels elements.
Per sempre més, tu i jo farem créixer aquest univers,
que ara tenim la sort i l'astúcia, qui sap si l'argúcia,
d'un nou element.
Per sempre més,
tu i jo serem amos dels nostres temps,
que junts podem entendre la màgia dels elements.
Per sempre més, tu i jo farem créixer aquest univers,
que ara tenim la sort i l'astúcia, qui sap si l'argúcia,
d'un nou element.
