Un pas en fals

Inèrcia

La història que ara escoltes
ja deus haver-la sentit.
No es tracta de cap conte
amb un final feliç.

Diuen que estava a soles
fins que ella va venir.
Li va mostrar un món que
mai no havia vist.

Desitjant que, almenys
la meitat, fos de veres,
per no anar mai més
per dreceres de pedres,
soterrant la por
a cent metres baix terra,
netejant la pols del cor

Vius una mentida.
No ho saps, però vius una mentida.
Tan gran, que encara ni l'has vista!
Sort que vius amb la ignorància
que t'ofega en l'arrogància.
Prompte ja ho veuràs tot clar!

Un dia una tempesta
de núvols va emplenar
tots els racons d'aquesta
falsa realitat.

Mirant al buit recordes
què diu eixa cançó:
La fi és l'únic amic...
Li dones la raó.

Et sents enganyat
per les noves dreceres.
No et vas adonar
que eren plenes de pedres.
No pots reaccionar;
només, deixar-te caure.
La caiguda et curarà!

Vius una mentida.
No ho saps, però vius una mentida.
Tan gran, que encara ni l'has vista!
I si la terra promesa
està a un sol pas de la tristesa,
no vull arriscar-me
a fer un pas en fals.

Vas dir que era jo!!!
Vas dir que era per sempre.