Un trosset

Pitjorestàstu

Ja no estic tancat,
tenc sa clau des meu entorn.
Suaument ha acabat,
ja no tenc por de destapar-ho tot.
És una estranya sensació
estar assegut xerrant tot sol.

Després me'n record de tu,
torn a qüestionar si som tant fort.
Puc tancar-me o sortir,
veure llum a la fi.

Xerr però no ho sé dir,
crit i no és distint.
No sé si em sortirà, no em sé
expressar, no sé xerrar.
És com no estar dins des meu cos
és com no existir
però estar mirant-ho tot.

Després me'n record de tu,
torn a qüestionar si som tant fort.
Puc tancar-me o sortir,
veure llum a la fi.
Potser un dia fugirà,
serà un record d'un temps llunyà,
com una gota dins la mar,
un trosset del que he estat.