Un vers escrit, a un cor ferit
La llum d’aquella espelma
Deixava ombres a una llarga nit
I allà on la terra es ferma
L’amor s’embolicava en un llit
Un vers escrit
A un cor ferit
El porticó que pica
Lliscava una llàgrima del vent
De nou el mon suplica
Que no s’aturi el gest de la gent
Si em dones la ma
Potser no ens caldrà ja somiar
Las aigües baixant brutes
I el home vol tornar a començar
Vol sortir de les grutes
Per viure allà on pugui respirar
