Un sirventès tinc ganes de bastir
Un sirventès tinc ganes de bastir.
l'enviaré a En Sanç, allà l'Espanya
ja que amb Alfons em vull desavenir
perquè no em vol ni a cort ni de campanya.
sense que jo l'hagi fet mal ni talla
per plaure l'arquebisbe que no calla;
si tant li plau que laci un pas cobert
el mato i fujo com va fet en Robert,
sense badar, no em puc entretenir,
ni puc estar-me ni al pla ni a la muntanya
ni tinc amics que em gosin acollir
ni comte ni vescomte no em vol plànyer.
Tinc el cor trist i l'ànim em davalla.
Donat que el rei es creu la gent canalla;
me'n vaig als turcs, que ja prou que he sofert:
Cor de Lleó em tindrà i Alfons s'ho perd.
I si no fos la dama que em fa patir
que cada jorn favors i gràcies guanya
i els bons posats que em fa —quin goig diví—
la miro i tinc la joia per companya.
Pel maig farà cinc anys si el cap no em balla,
que amb en Ricard seria a la batalla
malgrat aquells que em voler mal complert
els tres senyors i en Dalmau de Biert.
Davant del meu senyor puc presumir
i dir-li clar que en tota la Cerdanya
no té vassall més bo, més genuí
—condemni Déu qui l'amistat ens danya.
Elionor, el meu fervor no calla;
Emperadriu, si el meu cor vell no es qualla
no m'estaré d'amar-vos i us dic cert;
que sóc vostre en el seca i el verd.
Rei castellà, a vós em vull dirigir
perquè daureu allò que un altre estanya
sou el millor i no se'm podrà desdir
des de Galícia fins a Alemanya,
perquè sou ferm on altre rei s'encalla
i més valeu com més creix la muralla,
sou generós i al món resteu obert
i obté molt més el qui té més encert.
Ai meu Bertran, que tot bé l'embolcalla,
trameto el cant, i si de cas es perd
hauré seguit un rastre ben incert.
Castellbò! Déu us ompli la senalla
i recordeu els quatre fills d'Albert;
no és digne qui sense cops terra perd.
Autor(es): Guillem de Berguedà,Toni Xuclà
