Un sirventès vull començar
Un sirventès vull començar
que quan l'hauré fet i enllestit,
no hi ha enemic prou atrevit
per creure que, si ofensa em fa,
tingui mai més pau ni tranquil·litat
fins al dia que me n'hagi venjat.
Un vespre al comte jo ho vaig fer saber,
i si se'n va sortir viu és perquè
el seu cavall volant
el va dur fins al port;
prô no sempre la sort
li esquivarà el meu bran.
Hi ha qui em retreu que el vull matar;
prô com m'hauria escapolit
si ell m'hagués mort o malferit
quan l'altre dia em va emboscar?
Tinc dret i tinc raó d'estar emprenyat,
ja que és ben vil i un covard acabat
aquell que, sabent que el busca un guerrer,
no és capaç d'aparèixer ni dir res;
perquè el que va explicant
que no té por a la mort
no ha de trobar confort
planyent al seu voltant.
Autor(es): Guillem de Berguedà,Miquel Gil
