Uns ulls que fan bonic
És a tu a la que escric i no sé com ets encara
però sé que m'agradaràs.
Veig uns ulls que fan bonic -formen part de la mirada-
que em transporta a l'infinit
És així, és així com ens trobem cara a cara
I no tinc temps ni ganes de pensar
Tu seràs un amor que m'aparti d'aquest món
I em convidi a divagar pel demà
Uns cabells i una pell suau, i un somriure que m'agrada
Fan de tu un ser a estimar
Un vestit de setí blau i una nit de lluna clara
Em serveixen per somniar
És així, és així com ens trobem cara a cara
I no tinc temps ni ganes de pensar
Tu seràs un amor que m'aparti d'aquest món
I em convidi a divagar pel demà.
Imagino com seràs, la impaciència m'aclapara
Però només he d'esperar, per saber on em portaràs
Després de la nit daurada que segur ha d'arribar
És així, és així com ens trobem cara a cara
I no tinc temps ni ganes de pensar
Tu seràs un amor que m'aparti d'aquest món
I em convidi a divagar pel demà.
Autor(es): Eduard Estivill
