Un tall de síndria

Els Pets

D'acord que c osta que els núvols escampin la boira,
i vas a córrer i et cans es però et s al mat eix lloc,
i que, amb l'excusa d'aquesta crisi f eta a mida,
els de sempre se't pixen i diuen que plou.

Ja sé que d' un temps ençà tothom t'aboca malalties,
que al sociosanitari hi f as més hores que al tren,
que hi ha matins espessos que et xuclen l'energia
i vas al llit rebentat però al llit no hi dorm ni Déu.

Però no rondines,
saps que també hi ha dies
lluents com galtes untades de pa amb oli i sal.

D'acord que t e l'estimes però sovint et desespera,
I, tot i així, quan no hi és, et fa falta i ho saps.
Que t'han pujat el lloguer però no t'arreglen la caldera,
i dius "com va?" per ser amable i t'inflen el cap .

Però no rondines,
saps que també hi ha dies
lluents com boies cofoies tacant l'escuma de groc llampant.
I no rondines,
saps que també hi ha dies
lluents com els lla vis d'ella just quan t'acaba de morrejar.

Per això no rondines,
saps que també hi ha die s
rodons com un t all de síndria regalimant.