Un tros de vida
Des de l'aigua “avist’es” terra i sents
l’esperança crua i tendra, mescla de ràbia i de fé.
La fé del que no veu,
la trista i cruel batalla que t'espere a baix als peus.
Los peus seran los Déus,
los Déus que et facen lliure de les gàbies d'occident.
Vas vendre el pèl i part del seny,
la sang i la memòria d'una vida de paper
que ara brisa i aigua tan salada van desfent,
i ningú escolte.
Vas canviar “l'alma” pel futur, los ulls pel cel,
vas donar el cor per la il·lusió de tindre néts,
vas voler tindre sol un tros del món,
un tros que veus, un tros de vida.
50 hores més tard la pell
s'escame i la resseque el sol.
L'estómac ple d'aire i fred
vomite plecs de bilis i d'històries.
De dia lluites contra el vent,
de nit la por s'arranque i te repique entre les dents.
De tant en tant un pensament:
la mort pot ser el meu cel,
lo cel que mos separo este mar ample i cruel.
Miro a la meua gent,
mirades d'entre llàgrimes, “angústia” bruta i sed.
Vas vendre el pèl i part del seny,
la sang i la memòria d'una vida de paper
que ara brisa i aigua tan salada van desfent,
i ningú escolte.
Vas canviar “l'alma” pel futur, los ulls pel cel,
vas donar el cor per la il·lusió de tindre néts,
vas voler tindre sol un tros del món,
un tros que veus, un tros de vida.
La guerra de les ombres,
los hòmens contra els hòmens,
xiquets plens d'hematomes,
bitllets contra persones,
la vida per als que ploren,
la llei sol te controle,
la mort a les escoles,
lo pròxim potser sigues tu!
Autor(es): Los Draps
