Un vell robot

Miquel Herrero i Els Autòmats

Voldria ser un vell robot,
d'aquells que surten a les pelis dels setanta
Amb mecanismes a vapor,
I una carcassa abonyegada i feta amb llauna
Mecanitzat, per no pensar, per a actuar
per no ser un humà

Avui vaig a ser a allò que em vinga en gana,
somniant que no hi ha límit per somniar,
vivint mil peripècies a cada hora,
jugant a ser de ferro, un autòmat espacial.
Faré mil i una històries d'aventures
de màquines sinistres i marcians
i naus d'acer que solquen les galàxies
planetes misteriosos, odissees siderals

Voldria ser un vell robot
i dintre el cor en lloc de sang tenir benzina
Amb mil bombetes de colors
per enlluernar-me quan la teua llum no hi siga
Actualitzat, per no cavil·lar
per no patir, si et trobe a faltar

I incorporat un radiador
per no passar-hi fred al llit si no estàs prop
Galvanitzat, ple de reblats...