Va eixint el sol
De sobte pareix que amaneix, la nit s'esfuma, la llum creix, il·luminant un paisatge
que sempre va de viatge. Després de sopar vaig entrar al taller, la guitarra va dir «tenim quefer». Ara que
res molesta la memòria refresca. El pollastre quiquiriquic, la trompeta en si bemoll, ocells de foc al vol, la
veïna estén llençols cantant a viva veu. Va eixint el sol... La brisa de la matinada ompli els carrers de la
vil·la, passa aquesta bici embalada, «Genaro, la frescoreta espavila!» Van obrint-se les blanques
margalides, els gats busquen caloreta. Bon dia estimada xiqueta, tens un jardí que no s'oblida. El pollastre
quiquiriquic...
Autor(es): Remigi Palmero
