Vaig disfressat

Ester Formosa

Vaig disfressat
de nou, amb nou paisatge,
com un ocell salvatge
cercant la identitat.
Vivint de mals
el cor només renega
i la mirada cega
m'oblida dels fanals.
Ahir em perseguia
un gran àngel anunciant,
que la mort no vindria
fins que fos un xic més gran.

L'amic més clar,
ferit, ja no n'oblida,
i jo que sóc ferida
a ell li vull cantar.
Un cant ben dolç,
etern, inalterable,
un cant d'amor amable,
sóc fràgil com la pols.
Ja he vist l'infern
i és ara quan la mort
ja m'ha parlat,
li veig el tros de cara
que fins ara m'ha ensenyat.

I et dic amic
que cantis a la vida
el teu pas te la mida
de l'univers més ric.
Vesteix-te de lleó
valent i noble,
que el teu cor és un poble
ficat a la presó.