Uri
D’aquests fets que ara escric
ja en fa una pila d’anys
han caigut llamps i trons
però tu encara ets aquí.
I en recordo els teus ulls
porucs i acollonits
davant d’aquells galons
que no et van fer callar.
Entre aquelles parets
d’un groc vell i podrit
vas haver d’aguantar
un policia pollós
que sempre cara al sol
et deia un altre cop
- “¡Hábleme en español!”
Entre aquelles parets
torturant els records
estripant la dolçor
i els colors del teu nom
et veien perillós
com un llop vora el bosc
tenies divuit anys.
I ara encara hi ha algú
que et pregunta per què
segueixes tan tossut
dret al mig del camí.
Però malgrat tot
sovint t’amagues dels amics
per anar a algun lloc fosc
on no et vegin plorar.
I tot ha anat canviant
i el vent sembla més fluix
però els poemes no són
tan bonics com abans
els carrers són més buits
i quan mires amunt
el cel encara és gris.
Entre aquelles parets
sense empentes ni crits
vas deixar per escrit
el nom del teu país
on els mots són llampecs
i on els homes més forts
ploraran si te’n vas.
Autor(es): Trenkaband
