Vaig a l'horta del meu pare
Vaig a l'horta del meu pare
i a collir-ne un ram de flors.
Vaig a l'horta del meu pare
i a collir-ne un ram de flors;
els en cullo i els en porto
a casa la mia amor.
Que del meu cor tu n'ets la rosa
la més bonica de l'amor.
La'n trobo al pas de la porta
que en plorava de tristor;
jo li en dic: «Què en tenes, nina?»
Jo li en dic: «Què en tenes tu?»
I el meu pare m'hi castiga
i perquè parluc amb tu.
No en diràs ni n'el teu pare
que ja ens casarem jo i tu.
Se'n 'gafen mano per mano
escala amunt pugen tots dos.
Se n'entren a dins d'un quarto
i amb un llit cobert de flors.
La primera abraçadeta
ja en trasmuden els colors.
La segona abraçadeta
als llavis no hi tens colors.
–«Què en diràs en el teu pare,
que en llavis no hi tens colors?
No en diràs ni en el teu pare
que n'és el mal dels aimadors.»
Autor(es): Cisca de can Batlle. Beget
