Vaig en moto

Jaume Arnella

Quan respiro dinamisme,
destresa i agilitat,
gràcia, seny, desimboltura,
satisfacció i llibertat,
i quan sento el vent de cara
i se m'eixamplen els pulmons,
quan els porus se'm dilaten
i destil·len emocions...

Vaig en moto, vaig en moto,
vaig en moto, quin plaer!
Vaig en moto, vaig en moto,
com la moto no hi ha res!

Quan vaig per la carretera,
i noto que m'entra endins
l'olor de l'herba segada,
de la vinya o la dels pins,
l'olor forta de salobre,
si és que passo prop del mar
i em sento com una vela
que amb el vent es vol inflar...

Quan aparco ran de porta
i no em cal estar pendent
del tiquet ni dels horaris
i no perdo ni un moment,
i quan sento la parella
amb el dolç frec del seu cos,
que se m'adapta a l'esquena
com un coixí ple de flors...

Quan un guàrdia se m'acosta
i em fa aparcar en un xamfrà,
i em pregunta si sabia
que no es pot serpentejar,
i quan es treu la llibreta
i el bolígraf, displicent,
i m'engalta la gran multa
tal com mana el reglament...

Quan la pluja em cala els ossos
i vaig xop de cap a peus,
i més que res semblo un ànec
i jo mateix me'n faig creus,
i quan poso els peus a terra
com si trepitgés raïms,
i els dels cotxes em somriuen
com si estiguessin als llimbs...

Quan el fred els ulls em glaça
quan em queden balbs els dits
quan els braços s'encarcaren
perquè els tinc ben entumits,
quan les cames em tremolen
amb sacseigs intermitents
i jo serro fort les barres
perquè no em petin les dents...