Vaig venir del nord
Si estrenys fort els punys
tindré la força del millor guerrer.
No sóc com Ulisses,
de Troia juro que tornaré.
Vaig venir del nord
i ara som un país sencer.
Al desert que habites,
hi ha un exèrcit com un ram d'estels.
A les nits d'Alacant,
El vent del poble em porta cap a tu.
Ets un vers d'Estellés,
un gran cor que esclata al mig del sud.
No et vull posseir,
et vull lliure com la terra on visc.
Som tot el que comença,
no ens governa la por ni el destí.
Fa fred sense tu, però sóc viu.
Et vull retrobar
en el comú de les nostres cançons,
el plaer del plural:
nosaltres som aquells que ho podem tot.
Fa fred sense tu, però sóc viu.
Estimo el teu temps perquè lluites,
i per si encara no he arribat,
et deixo les mans plenes de justícia.
Som els obrers del nou món,
resistents a l'embat del poder:
per això serveix la poesia.
Per guarir la pell ferida,
per això serveix la poesia.
