Vailet
Torno al carrer que va veure néixer aquell vailet
les clavegueres estan plenes de records
ni quan plou l'aigua s'enduu les il·lusions,
les esperances de tanta gent com tu i com jo.
Miro les cases, les portalades i els balcons
i el temps em passa les imatges, les cançons
les hores bones i no tan bones d'un temps millor o pitjor
de la infantesa, l'adolescència del primer amor.
Què se n'ha fet d'aquell vailet ple d'inquietuds
que amb la mirada t'explicava el seu futur?
Què se n'ha fet d'aquell vailet ple d'inquietuds?
Que feia la guerra amb els gats
i emprenyava la veïna
li agradava cantar
cantar a l'amor i a la vida.
Què se n'ha fet d'aquell vailet ple d'inquietuds
que amb la mirada t'explicava el seu futur?
Què se n'ha fet d'aquell vailet ple d'inquietuds?
m'agradaria retrobar-lo i riure junts.
Autor(es): Pep Picas
