Va, petit
Has tancat la porta
i ho deixes tot defora,
ets gran i no tens por
però mira’ns, sens el nostre plor?
.
Me dius que no te permets
sentir res de nou,
ni queixar-te quan cou.
T’assusten les mirades,
no entens les rialles
que te fan mal els cors freds.
Però saps que tot és res,
que no ets gran i tens por,
que t’han ensenyat a ser fort.
Te diuen que no fa mal
però no saps què esperar
no notes ni el teu pes.
Te diuen que no fa mal
però no saps què pensar
oblida el que has après.
Va, petit, torna aquí,
que no tenim pors noves.
Surt i entra les coses.
I ara creu-mos,
que ja pots tornar a obrir.
