Vals de bressol
Ja saps que des d'aquí no et puc oferir el mar
ni baixar-te sencer un tros de lluna nova.
No sóc d'aquells amants que aixequen i desfan,
que estenen les novenes als peus de tots els sants.
Si et dic que et vull ho dic amb tota la cruesa
que no he sabut polir, malgrat de tants estius.
Potser si baixo als camps encara puc trobar-t'hi
el foc d'una rosella, l'olor d'un vespre viu.
I ara et demano un ball sota la volta nua,
sota la volta nua d'aquest silenci encès.
Te'l demano pel temps que hem tardat a ballar-lo,
pels combats que hem perdut sense plorar-ne el pes.
Com dos antics amants, desarem les paraules
i ens encendrem la sang amb els ulls arborats
per la cadència justa d'un cos que vol ser un bes.
Arrapa't fort i escolta, que t'ho diré baixet:
No tinc por si m'esperes.
Autor(es): Josep Riera,Miquel Soler
